RETROBAMENT FESTER

Retrobament fester

L ‘arribada de les festes és sempre més que especial a Cocentaina, ja que les portes del Palau Comtat donen pas a la música festera. Una mescla inèdita que sols tenim la sort de viure en eixe pati engalanat a la frescor de la nit socarrà.

El dilluns 08 d’agost el Palau Comtat viurà una nova edició, la XXXI, del concert de música festera de la Societat Ateneu Musical a les 22:30h.

En aquesta ocasió i seguint la fórmula impulsada pel mestre fundaor José Insa Martínez, l’Ateneu dirigida per David Payá Gea interpretarà grans clàssics però amb una visió moderna del gènere. Ens retrobarem amb grans directors com Ramon Garcia i Soler,J. Vicent Egea, Enrique Alborch Tarrasó, Carlos Pellicer,José Rafael Pascual Vilaplana i Eduardo Bernabeu Valls.

Contarem amb la col·laboració del grup de percussió i dolçaines la “Xafigà” i l’Estudi de Dança d’Alicia Montava

El programa del concert serà el següent

1ª PART

Alcalde Carbonell (pasd 1981)

José Insa Martínez (1924- 2010) 

Als Creuats (mc 1991)

Joan Enric Canet (1961)

Martí Capità  (mm 1999)

Ramon Garcia i Soler (1971)

A Trenc d’Alba ( pasd 2016) 

Vicent Egea (1961) 

Amadaràs (música per a una presentació 2011/2015)

Enrique Alborch Tarrasó (1976)

Templaris d’Albaida (mc 2005) 

Vicent Pérez  Esteban “Coleto IV”(1976)

2ª PART

Apostol el poeta“Rafael Duyos” (mc 1975)

Mª  Ferrero Pastor (1926-1987) 

Dolores Pedro (pasd 2008)

Antonio José Sánchez Pedro (1979)

Haissan (mm 2003)

Carlos Pellicer (1977)

Yakka (pasd 2007)

José Rafael Pascual Vilaplana (1971) 

Güen-Cha (marxa andalusí 2009)

Gregori Casasempere (1958)

Any d’Alferes (mm 1967)

Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005)

VER 2a parte Concierto de Música Festera, Ateneu Musical de Cocentaina. Año 2105

Sigue leyendo

Anuncios

BANDAUTORIUM. Andreu Valor – David Payá

     Andreu Valor: “La suma de projectes m’ha fascinat sempre. El resultat és inesperat”

David Payá: “La música és tan infinita que tenim la responsabilitat de fer-ne de tot tipus”

El Palau Comtal de Cocentaina acull el divendres 8 de juliol a les 22:30h l’estrena de l’espectacle ‘BandAUTORium’ amb la Societat Ateneu Musical de Cocentaina

Sergi Castillo entrevista al cantautor valencià Andreu Valor i al director de l’Ateneu Musical de Cocentaina David Payá Gea

1

Andreu Valor (Cocentaina, 1978) i David Payá (Castalla, 1985) són dos dels protagonistes principals. Als dos els apassiona la música i l’han convertida en una forma de vida, l’un sempre amb la guitarra a la mà s’ha situat a l’elit del món dels cantautors en llengua catalana –“l’elit de qué? ho dius per l’alçada?”, justifica amb modèstia. “El que importa és la talla del cor”, matissa-, l’altre, carregat sempre de partitures i de projectes: “quan treballes amb l’Ateneu t’adones que és una banda amb una programació prou carregada i amb poc marge per relaxar-se, l’única manera de poder dur a terme noves propostes és agafant-ho amb molt de temps.”. David és director titular de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina des de fa any i mig.

El 8 de juliol es creuaran les seues vides a un escenari màgic, el del Pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina. S’estrena l’espectacle “BandAUTORium”, la fussió dels temes d’Andreu Valor amb la música de la formació més arrelada a les comarques valencianes, la banda de música. A partir d’aquest moment, l’espectacle rodarà per tota la geografia valenciana amb diferents societats musicals i la veu d’Andreu.

¿Com naix esta idea de fusionar la teua música amb el so de la banda de música?

Encara que per a mi era una il·lusió immensa quan imaginava la possibilitat, no veia la manera d’enfocar-ho. Un somni pendent. Per la feina que ho requereix, per les inversions i possiblement pel condicionant més important, algú que tinguera l’interès de tocar el que jo cree, sobre tot tenint el compte la diferència d’estil i registre i la proposta.

Per arribar a aquesta meta ha sigut necessària la intervenció d’altres actors secundaris que han estat imprescindibles. El director d’orquestra contestà Ignacio García Vidal va ser qui va suggerir a Andreu esta fórmula. “La meua sorpresa va ser la d’un dia qualsevol quan l’estimat Ignacio, gran músic i amic em va proposar, o més bé, va ser la baula d’unió entre l’Ateneu i jo, oferint-nos la possibilitat de generar un concert conjunt, adaptant les cançons pel format requerit i innovar també a la banda d’un so, melodia i rítme diferent. I ací estem”, explica el cantautor. David no coneixia a Andreu, però el seu mestre Ignacio li va parlar. “Jo havía treballat amb els meus alumnes de primària algunes cançons d’Andreu, però no ens haviem creuat. Em va encantar que em donaren l’oportunitat de parlar amb ell i veure si podíem fer alguna cosa junts”.

Altre dels protagonistes ha sigut el compositor d’Atzeneta d’Albaida Ramon Garcia i Soler, autor dels arranjaments, qui casualment va dirigir l’Ateneu abans de David. “Soc un autèntic fan de la música que fa el meu mestre Ramon Garcia. El considere un grandíssim compossitor”, senyala David. “Ha fet uns arranjaments molt bons, un treball molt complicat ja que de la veu d’un cantautor ha escrit en el pentagrama tots els ritmes per a que més de 60 músics puguen acompanyar afegint el seu segell personal”. Andreu va contactar amb Ramon ja fa més d’un any i va acceptar la invitació. Del resultat diu que està “mes que content”. “Ha sigut un treball dur perquè eren molts temes, amb unes dates a complir, compaginar tantes feines com tenim i sobre tot per fer-se a la meua manera d’entendre la música i finalitat”.

“El so de la banda tendeix a ser clàssic (per les nostres percepcions) però jo crec que l’equip de treball de Ramón ha aconseguir matisar de detalls tradicionals, moderns, culturals propis valencians i d’una calidesa que jo desconeixia fos capaç de tindre i sens dubte han proposat la força i la pegada que sols la banda té per la instrumentació dotada. Personalment estic més que content i em sent afortunat. Ara cal treballar conjuntament per poder fer d’eixa fusió de la banda amb els músics que porten anys acompanyant-me un resultant capaç de convèncer i emocionar a la gent”, relata el cantautor.

EL PROJECTE

En aquesta conversa, cal aclarir algunes qüestions per a començar, com el per què del nom,  “BandAUTORium”. “He batejat l’espectacle amb aquest títol perquè m’agradava la idea de concebre la imaginació de crear un espai on poder fusionar l’essència de la banda i del missatge que atorgue a cada cançó. Banda, autor i espai”, relata Andreu. “El projecte consta de dos parts. El disc i l’espectacle. El disc constarà de 13 cançons que gravem, ja! amb la banda SEM Santa Cecília de l’Olleria sota la direcció del propi Ramón García i Soler, la banda que ell dirigeix… Així que per un costat apareix una de les bandes del meu poble i per l’altra l’amabilitat de la banda de l’Olleria, que gravarà les cançons al disc”.

Andreu enfatitza que “les dos bandes de Cocentaina són extraordinàries” i que “les valora moltíssim”, però l’Ateneu és la “responsable” amb la que tindrà l’honor d’arrancar el projecte, que estudia com immortalitzar també. “A elles i a qualsevol banda amb les que compartirem aquests moments emocionants sols tinc paraules d’agraïment”, insisteix. “Qualsevol banda que m’hagués llençat la proposta hagués rebut la meua il·lusió i ganes de fer-ho viable. Que siga una de les bandes del meu poble m’omple d’orgull (per això de que ningú és profeta a sa terra hehe) i sobre tot pel nivell qualitatiu que té l’Ateneu Musical de Cocentaina”, afegeix.

Per a l’Ateneu no és un repte fàcil. Segons David, la principal dificultat amb la que la societat musical es troba és la data. “Sabem que és una època on la gent més jove no pot vindre a assajar tant perquè estan immersos en els exàmens finals i clar, el temps juga en contra. Per altra banda la proximitat del concert de festes, el 8 d’agost, en fa assajar repertori d’Andreu i repertori de festes a la vegada; almenys als assajos tenim dos estils ben diferenciats i sempre ajuda a passar una molt bona estona. Això no deixa que per a mi és una pressió afegida, pense que els dos concerts tenen una gran repercussió, en el cas del d’Andreu per ser l’estrena d’un espectacle que mai s’ha vist però també cal recordar que el concert de festes de l’Ateneu també té una repercussió social i artística molt gran. Siga com siga, em senc un privilegiat d’estar al capdavant d’aquesta responsabilitat i puc assegurar-te que estic treballant al màxim per una de les coses que més m’importa en la vida com és la música.”

En breu farà deu anys de l’elecció d’Andreu de seguir fent camí en solitari. “Després de la proposta de l’Ateneu vaig pensar que estaria bé matisar l’aniversari fent un recordatori de les cançons més rellevants per a mi, que he tingut la possibilitat de composar en aquests quatre discos que he editat fins el moment. Dotze van ser les elegides en el seu moment més una peça inèdita a la qual li vaig posar lletra, perquè és una creació de Samuel Parejo i com que ell va pensar amb mi per arrodonir la seua obra, ara jo pense que al ser una peça orquestrada també és una bonica manera de tornar-li el detall, d’immortalitzar als especials companys que la música em regala i de dotar d’originalitat al disc amb un tema inèdit com et dic”. A més, al concert hi haurà 2-3 temes acústics amb puntuals col·laboracions i que engalanaran el moment. “Els temes, com comprendràs, me’ls reserve per a la inauguració”, amaga.

L’ESTRENA

David, com afronten els músics este nou repte tenint en compte que l’espectacle serà una estrena absoluta i no hi ha comparació possible ni antecedents?

Quan vam presentar el projecte als nostres músics, l’acollida va ser molt positiva. En els pobles fusionar–se sempre és especial i tractant-se d’Andreu, encara ho va fer més fàcil a la gent. Ells ho afronten amb il·lusió, sobretot pel significat de l’estrena: el Palau Comtat, l’Ateneu i Andreu banyats per la nit estrellada i calorosa de juliol, amb un muntatge molt gran d’escenari, tècnics, llums, etc. En els assajos he aprofitat per fer audicions de totes les cançons, ja que ens ajudarà a transmetre tota la profunditat del que Andreu canta en les lletres. Aquest fet, ha agradat molt i crec que ajuda a motivar-los més encara.

Quina cançó t’ha encisat més? Quin serà el moment culminant de l’espectacle?

Vaja! Pregunta complicada perquè no puc decantar-me per una cançó en concret. Sí que afirme que hi ha algunes que són molt especials per a mi, segurament perquè ja m’agradaven abans d’encisar-me en aquest “Bandautorium” com són Tornarem a Caure, El Progrés, Història d’un amor alternatiu i Mentre Sol Autogestione el meu plaer. Quan al moment culminant de l’espectacle no ho pense. Estic molt content gaudint de la preparació i pensant en com serà l’assaig general i la nit de l’estrena.. En definitiva per a mi és la primera vegada que dirigiré un concert amb un cantant i la seua banda. Sé que Andreu i jo ens mirarem als ulls, somriure’m i farem el que millor sabem fer: música. Sols per això pense que el moment culminant serà el públic el que ens diga on està.

Andreu, qué esperes de la nit del 8 de juliol i de l’estrena de l’espectacle?

En general i cada concert que faig espere d’ell un enllaç que m’unisca als i les presents d’una manera especial, on la música transcendisca més enllà de la música (que és totalment possible) i no siga entesa sense estar unida als sentiments. M’agrada formar part de la realitat que visc però sobre tot aspirar a una vida de pau, tranquil·la i aportar altres mirades a l’agressivitat de tanta cosa que ens envolta. Per això faig les cançons que faig. Jo dic que són d’amor. Totes!!! Amor a la vida, a la terra, a les persones, a les llengües (evidentment també a la meua), a la dignitat i a la recerca constant de la felicitat compartida, la de tots, o la meua queda afectada,  a la llibertat, denunciant la intolerància, defensant la meua cultura i la concepció d’un país tan diferent… Per tant espere seguir aportant una humil proposta per a tots i totes les persones que pensen que altre món és possible. És la meua manera de canviar-lo.

L’actuació serà al teu poble, al nostre poble, el que encara aportarà més emoció a la cita.

Clar, en aquesta ocasió tot es multiplica perquè l’embolcall brutal que em permetrà transmetre cada història és molt més potent del que m’hagués pogut imaginar. Nomes arranque la banda, estic convençut que la pell dels i de les presents agafarà vida pròpia gràcies al factor banda.

Ara les emocions ja comencen a visitar-me quan comence a imaginar-me el que en poc més d’un mes serà una realitat i iniciar aquest somni en casa, a prop de la meua gent, en un espai tan màgic com el Palau i amb un fum de músics extraordinaris compartint emocions, fa que m’auto-exigisca a no demanar res més. Bé, si…el que més fonamental. Algú a qui cantar-li!!!

Un dels dubtes, es coneixieu Andreu i David abans d’aquest projecte? Heu conectat? Qué opineu l’un de l’altre?

David: “La veritat que no coneixia a Andreu, personalment, però sí la seua música. M’agrada molt parlar amb ell, sempre que tinc una conversació m’inspira a seguir lluitant per la música, a confiar en les meues possibilitats, a seguir il·lusionant-me en el gran privilegi que tinc de poder fer música totes les setmanes, intentar donar lo millor de mi per fer que els meus músics es senquen bé, ja que sense ells res d’açò tindria sentit”.

Andreu: La veritat és que David és un ‘currante’ i un apassionat en el que fa. No el coneixia abans però de seguida un és capaç d’observar la involucració que té en els projectes tot i la seua joventut. Això per un costat m’agrada molt, és garantia de seguretat. Per altra m’espanta per si qui no dóna la talla sóc jo. Estic convençut que el concert inicial d’aquest projecte serà un moment molt especial per nosaltres dos, perquè el fet d’endinsar-se en les cançons com ho fa, li atorgarà el detall de sentir-les més especialment i això personalment m’encisaria. Seria una grata recompensa.  Les seues dots de direcció m’arriben també a mi i amb tot el respecte que li tinc, em fa posar-me les bateries ràpidament. Vull que estiga content.

Sobre la relació amb l’Ateneu Musical, el cantautor també es mostra satisfet:

Amb la junta, sobre tot amb Simeó Faus qui és amb qui tracte normalment molt bé. Li està posant tot l’interès del món, facilitant tot el que creiem oportú que necessitem i el fet de ser tan organtizat i l’experiència genera la possibilitat d’aconseguir que les coses es concreten com cal.

Amb la banda encara no hi ha contacte tot i que conec a moltíssima gent que la forma i recorde molt als companys amb qui férem els primers grups de música locals que formen part de la mateixa. Prompte assajarem junts i la veritat és que ansie el moment per ser un més d’ells/es. Sols espere fer-los gaudir per poquet que siga.

ELS PROTAGONISTES

David, que et sembla el moviment de nous cantants en valencià que estem vivint els últims anys?

Com a mestre de valencià que també sóc, el dic que estic orgullós que tinguem noves propostes i noves veus que es preocupen per la nostra llengua, per fer que siga motiu de vida i com no, amb música de qualitat. Diuen que la música és l’art que més sentiments desperta, em pareix idílic  aprofitar la música per recolzar el valencià. Als meus alumnes els encanta poder escoltar música en valencià, damunt si el missatge és tan profund i sa com el d’Andreu. Sols demane que no es canse de seguir cantant.

      Andreu, al País Valencià la tradició de les societats musicals és centenària. Hi han formacions reàcies a adaptar-se a nous estils o noves experiències com els cantautors. Que els recomanaries?

A mi, la suma de contextos, de diversitat, de sumar propostes m’ha fascinat sempre. Em diverteix, el resultat sempre és inesperat i eixa sorpresa és un plus més a l’oferiment de nous projectes i originalitat. Amb açò et conteste al que senzillament recomane. Una altra cosa és que agrade més o menys aquesta proposta en concret que ja es cenyeix en un estil concret, amb unes lletres lliures però concretes i amb un cantautor al que igual es pot agradar o no iniciar un projecte. De tot hi haurà… De moment amb els contactes fets, l’interès mostrat ha estat positivament la nota ressenyada i això m’alegra i molt, però la dificultat no sols radica en el desig de fer-ho o no, es necessiten uns recursos (sobre tot tècnics) per portar-ho a terme, som molta gent i en voluntat no sempre és viable.

No obstant, als problemes, imaginació hehe i estem organitzant diverses possibilitats per fer-ho viable, si es desitja, siga la banda d’una ciutat gran com la del poble més menut i això ens encisa perquè evidentment desitgem aproximar aquest projecte per tot arreu però per altra necessitem i és una prioritat, estar a prop de les persones i societats que més difícil els puga resultar fer una iniciativa com aquesta, perquè creiem en una cultura viva i per a totes i tots.

 Andreu, com a cantautor tens una trajectòria molt extensa i prolífica. Abans, als teus inicis, et vas sentir atret per les bandes de música i vas pensar en formar part d’este món?

La trajectòria ha sigut elegida sempre pel destí, vull dir, encara que jo he anat fent camí a poc a poc, les oportunitats que se’m presentaven sempre m’han semblat una manera de créixer, d’aprendre i el que queda… Ara he començat fa un parell d’anys a marcar el camí del que a mi realment m’atrau, com enfocar la professió i cap on destinar-la. La música unida al missatge té per a mi un valor incalculable perquè és una suma de potències. La cançó d’autor, en la seua vessant més acurada i preocupada per la responsabilitat és qui ha robat la meua motivació i visió de la música i de la vida, per tant, en una realitat complicada (culturalment parlant) la possibilitat de defensar la proposta des d’un format com aquest a un recital amb guitarra i veu em facilita la versatilitat i l’existència.

Respecte al vincle amb la banda, curiosament per la tradició de les festes de Cocentaina sempre he estat unit d’alguna manera a ella. Com a fester durant molts anys, després intentant aprendre a les dos escoles de música locals, passant per piano, guitarra, classes de solfeig…però tot i que he de reconèixer que sóc més autodidacta, al menys fins ara i encara que adore molts instruments del context banda mai m’he llançat a desviar-me del que faig, imagine perquè encara em queda tant per aprendre en les meues eleccions i que ja vaig bé centrant-me en el més bàsic per a mi.

NOUS TEMPS PER A LES BANDES

David, les societats musicals estan adaptant-se a nous llenguatges i públics dels que estaven allunyats. Eres partidari d’arrisgar i trencar motles?

Em considere un director ambiciós, molts músics m’han comentat que m’agrada arriscar molt en els concerts, sobretot amb repertori molt complicat. És la meua filosofia, sóc un apassionat del meu treball, de la direcció, encara que molt auto exigent amb mi mateix i això fa que no puga relaxar-me en cap moment.

Les societats musicals tenen un gran avantatge respecte a les bandes de fa 50 anys. Hui en dia tenim grandíssims compositors fent repertori bandístic, cada vegada d’una qualitat, innovació i tècnica més elevada. Açò ha donat pas a una generació de músics, directors, compositors que poden sorprendre cada vegada més al públic perquè hi ha tant, que és molt complicat avorrir als que venen a escoltar-nos, els quals aprofite per donar-los les gràcies sempre, són una de les parts més importants perquè la nostra faena tinga sentit.

David espectacles com ‘BandAUTORium’ poden defraudar als seguidors més clàssics de les societats musicals?

Jo parlaria d’apropar-me a tots els públics. M’encanta dirigir repertori clàssic, aquest gener passar vaig dirigir El Bolero de Ravel. També m’agrada fer repertori bandístic d’alt nivel com el concert de la Mareta, en abril, on vam fer front a obres d’una dificultat enorme. En agost emocionarem als més festers amb el nostre concert de festes. Per què no apropar al públic dels cantautors valencians? Tinc molts amics que ja m’han dit que el concert no se’l perden. És a dir, la música és tan infinita que tenim la responsabilitat de fer-ne’n de tot tipus perquè tothom puga compartir eixe moment amb nosaltres.

      Andreu, hi ha cançons on fas menció al teu poble, Cocentaina. Et sens profeta de la teua terra? O penses que se’t valora més fora?

Com la pròpia vida, en l’equilibri es troba la virtut. De tot hi ha imagine. A banda de sentir-me afortunat per poder treballar d’una professió com aquesta (més dura de la que molts s’imaginarien però brutalment sentimental i això és el motor que m’alimenta), al llarg d’aquest camí m’he trobat a poques persones que m’hagen fet marxar a casa capbaix. Passa de vegades. Però tampoc han sigut massa reconec.

Jo sé conscientment que les meues cançons tenen un punt complicat, sobre tot quan et trobes amb espectadors amb els que no compartim visió (m’alegra moltíssim quan en acabar un concert algú que discrepa amb mi s’aproxima educat, em conta la seua visió i els dos acabem amb una abraçada perquè entenem que la diversitat enriqueix i que no estar d’acord en alguna cosa en concret no ens fa perdre el talant de la convivència, ni fins i tot d’una afinitat musical), que faig una música compromesa, no tan conflictiva com alguns poden referir-se però inevitablement no per a tots els gustos. És un repte de sinceritat però la meua elecció.

Totes les propostes naixen d’aquesta base evidentment però alçar la veu i posar noms sobre la taula, encara que el destí siga just baix d’una moralitat personal, sembla afectar a certa gent i lluny de causar una reflexió, com és la intenció, els sembla un atac. Tu bé ho saps Sergi.

No, atac és la devaluació de la dignitat que jo em negue a perdre. Estiguem d’acord o no, la meua manera d’entendre la vida i la cançó m’allunya de la violència i aspira a la igualtat en tot i per tots/es. Per tant, si en certes ocasions la paraula cantada ha causat un malestar em dol molt però la meua concepció és clara i no puc callar i sentir-me còmplice.

Volia explicar amb açò que la particularitat d’aquestes cançons obrin i tanquen portes en casa i fora. Nosaltres viatgem amb l’esperit de distraure, fer feliços a la gent, agradar a la màxima gent possible com és normal, aturar el temps per un instant, de sentir i de millorar la vida i sempre ho fem amb eixa balança a la que sempre li desitgem un equilibri mil·limètric. No obstant, fent memòria d’aquests anys, hem aconseguit fins i tot que es decante cap al costat positiu com experiència.

Quan tornem a casa, per poquets que siguem a un recital, sempre és un sumatori d’emocions inigualables, m’encanta, tot i que el sant de fora sempre, sempre fa més miracles!

ELS ORÍGENS

        Andreu, ets una persona molt coneguda a Cocentaina. En qué ha canviat amb el pas del temps en aquell jove que anava a escola al Convent dels Franciscans de Cocentaina i el músic que està en l’elit dels cantautors en llengua catalana?

Ha canviat en la valoració de les coses i de la vida I en el nombre de fills. Com passa la vida!!! Seguisc sent aquell xiquet que ha evolucionat cap al terreny on en compte de penedir-se de les coses aprèn, intenta rectificar, desitja avançar, dóna la mà, es disculpa, que vol viure tranquil, amb altre ritme de vida diferent al que ens proposen i en harmonia, riure molt a pesar de no fer cançons especialment alegres i balladores, tot i que aspiren a la FELICITAT. En majúscules.

Tot m’ha acompanyat a ser qui sóc, per a les coses bones i roines. La moralitat religiosa que vaig aprendre en el col·legi que esmentes, encara que haja evolucionat cap a altres camins oposats en moltes circumstàncies fonamentals a com ara sóc i com sent, estic segur que tenen un pes molt important en la meua manera d’entendre la vida i el respecte. Sobre tot la filosofia de l’actual Papa de Roma té una ètica molt més pròxima tot i ser de dos religions diferents.

No canvie a cap mestre, ni a cap company del que hi vaig tindre! En el passat naix el futur. Continue amb el mateix grups d’amics de sempre i així serà. A pesar de no estar i formar part de tantes activitats locals com abans feia al poble, sempre m’agrada saber del Contestano, de les iniciatives socials que tantes (altra virtut local) en fem al poble, de les festes, de la gent…però inevitablement ara passe molt de temps fora i per això saps que estimes casa, perquè l’enyores i per això dic el que dic, perquè em preocupa cuidar-la. Com sempre!

T’atreviries a fer una nova versió cantada del famós Paquito el Xocolatero? Qué opines del que va fer King África fa uns anys amb aquesta partitura?

Amb tots els meus respectes a King África, NO!!! Quan un naix a un poble on aquesta peça a volat pel món i és una mostra de sentiment, creativitat, orgull, agermanament pels socarrats (de Cocentaina) la visió d’aquestes coses és sensibles hehe. La peça és perfecta com la va parir l’autor Gustavo Pascual Falcó i en aquesta ja va bé que que la lletra siga el somriure que em provoca a l’escoltar-la. Sobre tot lluny de casa, on sempre dic…eiiii que aquest extraordinari pasdoble el pariren al meu poble. Perquè la gent sembla que sols es queda amb Cocentaina pel bisbe i no és just.

Cocentaina té història, una Fira de tots Sants que emociona, una creativitat exquisida, unes festes (totes) humilment especials, gent màgica, esportistes a nivell grandíssim…Jo l’adore. Sols li demanaria una eufòria més controlable per conviure sense tantes discrepàncies perquè al final la paraula POBLE si no està en la nostra meta perdem essència. Quan dic poble em referisc a respecte, tolerància, diversitat, festa, progrés, humanitat, humilitat…

Moltes gràcies a Andreu i a David per a dedicar temps de la seu apretada agenda per a aquesta entrevista.

 

EL ATENEU MUSICAL DE COCENTAINA VIAJA POR EL MAR

Mareta 2015

 La Sociedad Ateneu Musical ofrecerá el concierto de primavera, basado en leyendas y mitología del mar. Con la proximidad de la festividad de la “Mare de Déu del Miracle” patrona de Cocentaina, capital de la comarca alicantina del Comtat. El Ateneu, con su joven director David Payá,  seguirá postando por repertorio de calidad y dificultad técnica.

En esta ocasión viajaremos por el mar. La ruta marítima partirá de las aguas Caribe, Maracaibo, Portobelo, llenas de Piratas y Corsarios. Navegaremos hasta las lejanas aguas de Grecia, encontrando bailes e historias mitológicas. Pondremos rumbo, nuevamente, a las aguas mejicanas para recoger todo el folklore que transportaremos en nuestro barco para disfrutar de nuestra última parada, la Costa Gallega.  

corsario 1

El concierto será el sábado 09 de abril del 2016  a las 19:00h en el “Centre Cultural El Teular” de Cocentaina (Entrada libre hasta completar aforo).

PROGRAMA

1 ª parte

 Corsario Negro (obertura 2011)

Ángel López Carreño (1973) Granada -España

 Greek Folk Song Suite (2000)

Franco Cesarini (1961) Suiza

I Charalambis. II Stu Psiloriti. III  Vasilikos tha jino

  Polifemo para Banda Sinfónica (2001).

Andrés Valero Castells (1973) Valencia- España

 2ª parte

 Huapango (1941)

José Pablo Moncayo (1912-1958) Méjico

 A Pedra da Serpe (poema sinfónico 2009)

José Luis Represas Carrera (1970) Ponteareas-España

_DSC2275

LOS MISERABLES

LOS MISERABLES LLEGAN A GRAN CANARIA Y ALICANTE Miserables

Un nuevo proyecto musical embarcará al director titular de la Unió Musical de Busot, David Payá Gea, para preparar y dirigir uno de los mejores musicales:                       “Los miserables”. El 11 de octubre desde el teatro Carrizal de Ingenio (Gran Canaria), lo dirigirá junto con la Sociedad Musical Villa de Ingenio y la Banda Sinfónica de Arucas con motivo de las II Jornadas de Interpretación en Banda en las que participará junto con el director gallego Jose Buceta y los canarios Airam Déniz y Erik Rodríguez. El 13 de diciembre en la Cuevas del Canelobre (Alicante), la Unió Musical de Busot lo pondrá en escena dentro de tan emblemático paraje.

ARGUMENTO: Los miserables transcurre en la Francia del siglo XIX y cuenta una emotiva historia de sueños rotos, amor no correspondido, pasión, sacrificio y redención: una prueba atemporal de la fuerza del espíritu humano. Jean Valjean es un ex-presidiario al que nadie se digna a acogerle y a darle de comer, salvo don Bienvenido, el párroco. Traicionando a su protector, Valjean le roba la cubertería de plata, pero le detienen en los alrededores, llevándole frente al párroco. Don Bienvenido decide no denunciarle, pero le arranca una promesa: usar lo que ha tomado para hacerse un hombre de bien. Posteriormente se convertiría en Monsieur Madeleinealcalde de Montreuil-sur-Mer. En torno a él giran todos los acontecimientos de esta novela así como los personajes principales de la misma: Fantine, se fue a París a buscar trabajo, pero la expulsaron de la fábrica cuando se enteraron de que tenía una hija en secreto; Cossette, a quien Fantine tuvo que confiar a los Thénardier para que la criasen porque ella no podía; el joven revolucionario Marius, hijo del Barón de Pontmercy, dado pormuerto en la Batalla de Waterloo, el cual se enamora de Cossette, a la que pide en matrimonio. Por último, está el implacable policía Javert, fiel servidor de la justicia.

Es la época en que empieza la revolución industrial pero, al mismo tiempo, es una época de miseria, donde la gente tiene lo justo para su sustento y el que no lo tiene necesita robar a los demás para dar de comer a su familia, pero la justicia no entiende de miserias. La injusticia también la vemos en el abuso de los Thénardier por hacerle ver a Fantine que el dinero que ella le mandaba no era suficiente para cuidar de su hija y le pedían más. La miseria hace que todos se unan y marchen en una misma dirección y llegue la epopeya final en las barricadas de París durante la revolución Francesa de 1789.

COMPOSITOR: Claude-Michel Schönberg (1946). La mayoría de la música que ha escrito ha sido para musicales franceses y ópera rock. En 1979 se dedicó de lleno a su trabajo en musicales junto a Boublil, ambos concibieron la idea para una versión musical de «Los Miserables» de Victor Hugo, que se estrenó en el Palacio de los Deportes de París en 1980. El musical se estrenó en Londres(1985) y Broadway (1987); La producción de Broadway fue nominada a doce Premios Tony (de los cuales ganó ocho), incluyendo mejor musical y mejor libreto original.  Este musical se ha convertido en el tercero más ejecutado, detrás de «Cats» y «El fantasma de la Ópera».

AUTOR: Víctor Hugo es probablemente uno de los autores románticos más importantes de la literatura, obras suyas como ‘Nuestra Señora de París’, ‘El hombre que ríe’ o ‘Los miserables’ marcaron sin duda la sensibilidad de la época.

La mayor pasión de Hugo en su infancia era pintar. Descontento contra su régimen, organizó una resistencia contra Napoleón III, por lo que terminó exiliado en Bruselas. Allí creó algunas de sus grandes obras, como por ejemplo ‘Los miserables’. Durante toda su vida fue un ferviente luchador contra la pena de muerte. A su muerte dejó como legado 50.000 francos para los pobres.

25 AÑOS DE HISTORIA, MÚSICA E ILUSIÓN … 25 AÑOS DE LA UNIÓ MUSICAL DE BUSOT

A partir del mes de Abril del 2014, la Unió Musical de Busot acogerá grandes conciertos, de la mano de su director titular David Payá Gea, acompañado de grandes directores y musicólogos para seguir viviendo la música como esta entidad se merece, dado que Busot siempre ha sido un pueblo de gran tradición musical y más en un año tan especial como el del 25 aniversario de su refundación.

El sábado 12 de Abril, viviremos un concierto de Música Festera, a las 19h en la Casa de Cultura de Busot, muy especial. En primer lugar porque contaremos con la presencia del prestigioso director D. José Rafael Pascual Vilaplana.

DSC_0055

En la primera parte un homenaje a la música del maestro Vilaplana:

L’Alcàsser Contestà (pasd 1979), Imatges (pasd 2005) Homenaje a Pedro Joaquín Francés, Diego (mc2007),  Kike el Gallo (mm 2011), Creu d’Arsuf (mc 2003).

En la segunda, de manos del director titular D. David Payá Gea, una distinción a la Historia de la Unión Musical de Busot:

Paco el Chollat (mm 1992), 17 de Septiembre (pasd 1940-50),  Al General Riquelme (pasd 1950), Marco (mm 2013), Sibil·la de Fortià (mc 2006).

La segunda novedad del mes de Abril, será el martes 15 de Abril, a las 20.00h en la Iglesia de San Lorenzo Mártir de Busot y por primera vez en esta localidad con el Concierto de Semana Santa. El motivo principal, revivir el año 1957, cuando la UMB se disolvió antes de empezar a tocar en la procesión de San Lorenzo. Para esta ocasión, acompañados del musicólogo sevillano D. José Luis Sánchez Vega*, nos explicará aspectos no tan conocidos para el público, mediante un concierto explicativo, con un repertorio de 11 marchas, fusionando la cultura andaluza con la alicantina, Sin duda todo un lujo para nuestros oídos.

Foto

*José Luis Sánchez Vega, Es profesor de saxofón en la Escuela Municipal de Música y Danza de Ogíjares (Granada) y se formó en los conservatorios de Sevilla, Almería y Granada. En la actualidad cursa el último año del Grado en Historia y Ciencias de la Música en la UGR, realizando las prácticas externas en el Archivo Manuel de Falla. Recientemente ha sido becado para llevar a cabo un estudio sobre la obra del compositor sevillano Manuel Font y de Anta, autor al que ha dedicado varios trabajos universitarios. La Unió Musical de Busot, grabó su marcha de procesión “Lucero del Alba en tu Palio”, entrando ésta a formar parte del repertorio de “música procesional y cofrade” más importante de la red.  

Magnífico estreno de la obra “Capricho” a manos de David Payá Gea

 1502015_10200402424058169_433007381_n

El pasado sábado 14/12/13, en el Teatro Pablo Neruda de la localidad de Peligros, la Banda Sinfónica de Ogíjares (Granada), estrenó la nueva obra del compositor granadino Víctor Manuel Ferrer, “Capricho”. Los músicos destacaron un gran nivel musical, con la novedad del joven director invitado alicantino David Payá Gea, que fue el alma y corazón de la nueva partitura en una noche muy emotiva, pues la gran amistad entre director y compositor se vio perfectamente dentro del teatro.

Aquí podéis disfruta del vídeo.

Concierto Solidario con la Banda Sinfónica de Ogíjares (Granada)

1400726_10201128932411695_947618524_o

        El Teatro Pablo Neruda recibe nuevamente a la BSMO el día 14 a las 20:30h para acoger el tradicional concierto de Diciembre que la sinfónica ofrece cada año con la peculiaridad de su carácter solidario destinando la recaudación total de la venta de entrada a la organización Médicos sin Fronteras en Filipinas, a lo que se suman dos peculiaridades más como son los estrenos musicales y directores invitados. Dos nuevas obras, de los compositores Manuel Castelló Rizo y Víctor Manuel Ferrer Castillo que contarán con maestros invitados para compartir la dirección musical de este concierto junto al titular Luis Castelló: David Payá, Ángel López Carreño y ManuelCastelló.

“Capricho” de Víctor Manuel Ferrer será estrenada bajo la batuta del joven director alicantino David Payá Gea.

“El Silencio de la Nostalgia” de Manuel Castelló  será dirigida por el propio autor de la obra.

El programa del concierto se completa con las partituras “Conga del Fuego Nuevo” de Arturo Márquez, “Lord Tullamore” de Carl Wittrock y la obertura “El Corsario Negro” de Ángel López Carreño, el tercer director invitado al concierto que dirigirá su propia partitura.